Salut mediambiental
pediàtrica
Salut i medi ambient
Tant l'estat de salut com el de malaltia són el resultat final de la interacció variable de dos determinants,un d'endogen, constitucional i de vegades hereditari,i l'altre exogen o mediambiental. Cadascun d'ells està constituït per multitud de factors, uns pocs coneguts, i desconeguts la majoria. La població pediàtrica és especialment vulnerable als factors contaminants mediambientals (MA), que ocasionen efectes adversos en la salut a curt, mitjà i llarg termini.
Als inicis del present mil·lenni, els nostres xiquets habiten un món molt diferent al que tots els pares i pediatres desitjaríem. Globalment, més de 10 milions de xiquets menors de 5 anys moren cada any, i més de 150 milions sobreviuen amb seqüeles irreversibles que hipotequen la qualitat i anys de vida. El 98% de la morbimortalitat ocorre en els països subdesenvolupats. La pobresa, terrible, i evitable, és un contaminant MA social que prepara el territori de la insalubritat i la malnutrició, perquè els principals assassins del primer lustre de vida actuen: malalties perinatals, pneumònies, diarrees i malària.
Als països occidentals, els avenços tecnològics/industrials (potabilització de l'aigua, mesures de sanejament/clavegueram, higiene alimentària, immunitzacions,cadena del fred, etc.), han controlat les patologies infectocontagioses i per dèficits nutricionals, de manera que ha disminuït la mortalitat infantil i s'han allargat les expectatives de vida. Però l'ascens, en la majoria de països desenvolupats, del model socioeconòmic neoliberal aboca a la progressiva i imparable industrialització, amb la subsegüentcontaminació i pol·lució MA. Aquesta globalització està modificant la composició i empitjorant la qualitat dels hàbitats naturals on viuen els nostres xiquets i xiquetes.
La creixent consciència social pels efectes adversos en la salut humana dels contaminants MA antropogènics ha propiciat que durant la dècada passada diversos organismes i institucions internacionals (Organització Mundial de la Salut, UNICEF, Unió Europea, US EPA, Programa de Nacions Unides per al Medi Ambient, etc.) prioritzen avançaren l'estudi de les interaccions entre medi ambient i salut. Propicien un enfocament pluridisciplinari i suggereixen als governs i col·lectius implicats la creacióde les bases i els marcs legals i jurídics, i la destinaciódels fons econòmics necessaris perquè la salut MA en general i la pediàtrica en particular siguin realitats en un futur proper.
Salut mediambiental pedià trica
Â
L'Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix la salut mediambiental pedià trica (SMAP) com «els aspectes de la salut pedià trica, incloent-hi la qualitat de vida, determinats per la interacció dels agents MA fÃsics, quÃmics, biològics, psÃquics i socials. Aixà com els aspectes, teòrics i prà ctics, per avaluar, corregir, controlar i prevenir els factors MA que afecten negativament la salut de les gene- racions presents i futures».
Aquesta nova, emergent i necessà ria subespecialitat pedià trica, constitueix, segons l'OMS, un dels principals i més importants reptes sanitaris del present segle. Engloba, tangencialment, el diagnòstic i el tractament, i fonamentalment la detecció i la pre- venció de les malalties infantojuvenils causades per l'exposició preconcepcional, periconcepcional, transplacentà ria i postnatal als contaminants MA fÃsics, quÃmics, bio-
lògics i socials. També aborda la creació d'espais saludables per als xiquets als llocs on naixen, creixen, juguen i aprenen. Per a dotar-la de continguts teòrics i pràctics, cal desenvolupar estratègies per a analitzar, identificar, divulgar i resoldre els problemes de la SMAP en unitats o seccions especialitzades i centres d'excel·lència (Pediatric Environmnetal Health Speciality Unit, PEHSU).
​
L'OMS també coordina i impulsa l'Aliança per Ambients Saludables pels Xiquets (Healthy Environments for Children Alliance, HECA), entitat internacional amb la finalitat de conéixer i reduir els riscos MA, potenciar les polítiques regionals, mobilitzar recursos i catalitzar accions urgents i mantingudes.
Vulnerabilitat infantojuvenil
La major vulnerabilitat pediàtrica, i especialment infantil, als contaminants MA queda reflectida en el fet que més del 40% de la càrrega global de les malalties atribuïdes als factors de risc MA, recauen en xiquets menors de 5 anys, els quals sols representen el 10% de la població.
Les causes de la vulnerabilitat pediàtrica són les següents: a) immaduresa biològica (anatòmica i fisiològica); b) major taxa metabòlica-energètica; c) patrons típics de conducta (permanència arran de terra i activitats mà-boca); indefensió social davant signes d'alarma; majors expectatives de vida; nul·la participació en decisions MA. Aquesta vulnerabilitat queda perfectament reflectida en el risc potencial davant un agent cancerigen MA: s'incrementa per 10 quan actua en els dos primers anys de vida i per 3 entre els 3 i els 15 anys. Cal formar els pediatres perquè tutelen, vigilen i milloren eixes condicions MA, transformant-les en espais saludables per als nostres xiquets.
Referència i text original (amb permís):
Ferrís J, Ortega JA, Berbel O, Garcia J. Salut mediambiental pediàtrica. Pediatr Catalana [Internet]. 2006;66(3):92–104. Disponible a: http://webs.academia.cat/revistes_elect/view_document.php?tpd=2&i=2397